UNA JOIA AMB UN VALOR INVISIBLE

 UNA JOIA AMB UN VALOR INVISIBLE

La importància que té la Sagrada Família per Barcelona més enllà del nivell turístic

Baixant per les escales automàtiques de la parada de metro de Plaça Universitat a Barcelona, ja es comença a veure la quantitat de gent que ha vingut de visita a la ciutat comtal per admirar la seva bellesa. La capital catalana té bon clima i bon menjar. Té platja i molta diversió per oferir. Així i tot, hi ha una cosa que la fa destacar per sobre de la resta de ciutats: La Sagrada Família. Aquesta –encara inacabada– basílica porta en construcció 142 anys. Va ser el 1882 quan el projecte de construcció va començar a ordres del seu creador: Antoni Gaudí. Aquest monument arriba fins als 138 metres d'alçada, però es preveu que esdevingui l'edifici més alt de tota Barcelona i l'església més alta del món amb 172 un cop acabada la torre central –que s'anomenarà 'Torre Jesús' –, la qual tindrà una creu d'or a dalt del tot.

Basílica de la Sagrada Família

Un cop puges al metro de la línia L2 direcció Badalona Pompeu Fabra, es veu gent amb guies turístiques amb els ulls oberts com nens petits descobrint els seus propis peus. Vestits amb màniga curta i barrets, així com ulleres de sol tot i ser a 15 graus centígrads. Observen, dins aquesta guia, passant de pàgina en pàgina mirant les imatges més que no pas llegint el text que hi ha, tots els monuments que els ofereix el seu destí de vacances. Però prenen una especial atenció a la part on s'il·lustra la Sagrada Família. Procedeixen a comentar els uns amb els altres –amb una gran quantitat d'idiomes diferents: anglès, francès, holandès, italià, finès...– sobre com d'emocionats estan de poder-la veure. De cop i volta s'escolta: "Pròxima parada, Sagrada Família", i les cares dels turistes i d'alguns locals s'encenen. Però, no es pot evitar apreciar com encara hi ha gent que continua mirant el seu telèfon mòbil, 'inimpressionats' després d'aquest anunci èpic de la megafonia del metro de Barcelona, com si es tractés d'una parada o d'un edifici més.

Grup de turistes observant la Sagrada Família

Sortint del metro un cop s'obren les portes es veu gent que no sap per on ha d'anar. D'altres que surten corrents perquè no poden aguantar-se les ganes de veure-la per fi. I d'altres que continuen mirant el mòbil, probablement escrivint a algú de confiança per WhatsApp sobre que farts estan dels 'guiris'. Les escales pugen fins a la sortida de la boca de metro, on comença a tocar el sol de la tarda que il·lumina i escalfa l'ambient. Un cop al carrer, només cal girar-se per trobar-se amb una de les construccions més extraordinàries mai fetes. "És increïble, mira que gran!", se sent dir en francès. "Déu meu, quina impressió!", s'entén ara en anglès. Curiosament, la majoria de gent que rodeja la Sagrada Família un divendres a les 16:37 de la tarda són rossos, alts i prims, per la qual cosa no se sent parlar gaire català.

Al voltant d'un dels monuments més bonics i grans del món, s'aprecia una escena força peculiar que ja, parant atenció, es pot veure des que comença el recorregut d'anada. Molta gent que viu a Barcelona, i que passa cada dia per davant de la Sagrada Família, camina pel voltant d'aquesta com si es tractés d'una església normal. La Clàudia, una noia jova que treballa al 'Punt d'Informació Local', expressa: "Ja m'he acostumat a la basílica. Al principi era al·lucinant, però ara, per la coetaneïtat, no em sorprèn tant". En canvi, els turistes, queden bocabadats per la seva grandària, bellesa i forma. Explica Louise, de 47 anys, originària de Tolosa: "No sé què m'agrada més, la veritat. Només sé que m'encanta". Però, és en aquesta situació que sorgeix la pregunta de: 'quin valor té realment la Sagrada Família per a Barcelona si la gent local no l'aprecia?'. Així i tot, no sempre és aquest el cas. La joia més important de Barcelona amaga un significat que no es pot veure a simple vista.

En Lluís, un home de 88 anys, es troba assegut en un banc a un dels parcs de davant l'església.

Hi va ben vestit, amb una americana que cobreix el seu jersei de punt de color gris i part dels

seus texans blau marí, així com un rellotge d'or al seu canell esquerre. Ell, a diferència de molts

locals, es continua meravellant amb la basílica de la ciutat catalana, però sobretot, per un

motiu sentimental. "Com no em puc esbalair amb la Sagrada Família? És impressionant!

Jo, a sobre, visc en un bon pis en aquella cantonada d'allà –mentre assenyala a un edifici ben

a prop–. Abans, la meva dona i jo ens aixecàvem cada dia amb vistes al monument. Ara que

ella no hi és, no em puc quedar a casa meva. Em sento solitari i m'aclaparo. Se'm

mengen els pensaments. Per això surto a aquest parc, per contemplar aquest regal q

ue tenim a Barcelona, recordant la meva dona. No em falta de res: tinc un bon pis,

els meus fills... Ho tinc tot, però sense ella no tinc res".

Lluís, de 88 anys, davant la Sagrada Família

És amb converses com aquesta que un s'adona que la Sagrada Família va més enllà d'una construcció la qual es pot admirar per la seva grandesa i peculiar estil arquitectònic. Aquesta obra d'art; que per molta gent és ja només un cúmul de pedres posades l'una sobre l'altre; guarda sentiments, records i històries de moltes persones que tenen aquest bastiment més bé com un símbol arrelat a un sentiment, del qual no poden evitar meravellar-se cada cop que passen pel davant.